El Manel s’ha dedicat amb cos i ànima tota la vida a fer fotografies. Va acabar d’estudiar amb 17 anys i va decidir que volia donar continuïtat a Cal Luigi, el negoci que portaven els seus pares i el seu tiet. Recorda que abans no hi havia mòbils i que tenir una càmera a casa i saber-la fer servir no era tan habitual com ara. Per això, famílies i botigues tocaven la seva porta quan els calia algun retrat.
Aquest calendari s’ha fixat en una part molt petita d’un arxiu, el de Cal Luigi, que és una finestra colossal cap al passat. El calendari del 2022 de l’Aquí Berguedà és un aparador que en recorda d’altres, els que hi van ser durant molts anys, però ja no hi són. Tot això, el Manel ho ha vist des d’un lloc privilegiat, el bell mig del carrer Major. És on hi ha tingut sempre la botiga i on guarda les fotografies que ha fet. Té 67 anys i retrata des dels 17. Els números no enganyen: 50 anys vistos des d’un objectiu.
“Quan ets al mig de tot plegat no te n’adones i ho consideres tot normal. Però quan veus que tot això ha desaparegut, penses que potser no t’agrada gaire la manera com va el món”, reconeix. I apunta que alguns negocis han abaixat la persiana perquè no han tingut relleu, però d’altres ho han fet perquè l’arribada dels grans supermercats els ha tallat les ales. Quan pensa en el comerç d’abans (i el coneix bé perquè durant vuit anys, als 90, va presidir la unió de botiguers), recorda “un comerç molt batallador”. Però considera que “aleshores hi havia una cosa molt important per salvar: el gran volum de botigues que hi havia”. Era un bon moment per als botiguers. Però ara la tendència és una altra. I, per capgirar-la, no n’hi ha prou amb l’esperit lluitador que encara tenen els que sobreviuen.
Ara els veïns del carrer Major treballen amb l’Ajuntament per col·locar cartells a les façanes que expliquin quines botigues hi havia hagut anys enrere. La iniciativa casa a la perfecció amb aquest calendari. Tot, per aconseguir que el 2022 sigui un any per fer memòria, un any per als nostàlgics, un any per a la reflexió.
Text de Marc Canturri, periodista d’Aquí Berguedà
