CLIMENT ESCOBET (Berga, 1926–2009) va ser un destacat fotògraf berguedà. La botiga familiar, La Camèlia, li proporcionà el primer contacte amb la fotografia. Ell i el seu germà Francesc, més gran, van iniciar la postguerra orfes. Tanmateix van mantenir l’activitat. D’aquella època, data el seu nou nom comercial, Foto Luigi.
En els primers anys, per la guerra europea anaven escassos de material. Treballaven amb un aparell de 13×18 amb placa de vidre, les plaques calia tallar-les a mà i a les fosques per rendibilitzar-les. Una especialitat del Climent adquirida en aquella època va ser el retoc de negatius. L’activitat fotogràfica es va anar convertint en la principal a la botiga i a partir del 1973 en pràcticament l’única.
Climent Escobet practicà l’esport, entre altres el tennis taula, el bàsquet, l’esquí i els escacs.
Fotogràficament va ser autodidacte, amb alguna influència esparsa: el pintor berguedà Josep Comellas, de qui aprengué un cert sentit artístic, i el fotògraf Jaume Soler, establert a Igualada. No reconeixia explícitament cap altra influència. Tot i això, a la botiga rebien revistes especialitzades, com Arte fotográfico, i les alemanyes Foto-magazin i Photo tecnique international, d’on intentava descobrir la tècnica de les imatges que li interessaven més. També tenia en compte fotos dels cartells de les estrenes cinematogràfiques, que venien de Hollywood i marcaven la primera línia de la moda de l’època. Sempre va mantenir bones relacions amb els fotògrafs de la ciutat, com Obiols, Huch i Deseuras. També amb altres de la comarca i de fora, com Àngel Prat de Puig-reig, Joan Ribera de Guardiola, Vilaplana de Manresa, etc.
Va utilitzar moltes càmeres. Les que li van deixar més petjada van ser la Rolleiflex, les Hasselblad i Mamiya, de format mig; la Linhof, de gran format; la llegendària Contax, de pas universal, una gran adquisició dels inicis de l’activitat fotogràfica dels germans Escobet, així com les Nikon que seguiren.
Participà esporàdicament en concursos, i obtingué alguns premis. La feina creixent de la botiga li impedí més activitat en aquest camp.
Sempre va fer tot el procés fotogràfic a casa. Els darrers anys, va saber veure les grans possibilitats que obria la foto digital.
El període de creació fotogràfica de Climent Escobet s’inicia a mitjans de la dècada dels quaranta per anar consolidant-se juntament amb el seu domini tècnic a partir dels primers cinquanta.
La composició té arrel pictòrica, esdevé més i més fotogràfica amb els anys. A les seves imatges hi podem descobrir la suggerent influència dels fotògrafs més remarcables de cada època, des de Campañà Bandranas fins als simbolistes de finals dels seixanta, com en Forcano.
Hi ha un fons d’estabilitat continguda en la manera d’enquadrar les imatges, que va des del dinamisme de les seves diagonals, fins a la manera estàtica de les seves estructures en piràmide, que reflecteixen un món més plàcid, optimista i de vegades melancòlic. Aquest món envolta les persones, i les persones són sense cap mena de dubte el seu millor tema. Retratar persones és molt difícil per als fotògrafs, però Climent Escobet hi excel·leix, especialment en les fotografies d’infants i les de grup. La il·luminació, la treballa molt bé a l’estudi i l’aprofita magistralment als exteriors, tant amb la calidesa del sol com amb la grisor nuvolosa, present a la majoria de les seves magnífiques fotografies simbòliques; el contrast sàviament harmonitzat entre les zones il·luminades i les fosques és utilitzat per destacar els aspectes rellevants de la imatge, comunicar-li profunditat, o suggerir-li sentiments. Sap donar al blanc i negre aquella calidesa que li semblaria negada i és el gran secret del tipus de foto que vol fer i ens ofereix Climent Escobet. Realitzà també moltíssims reportatges vinculats a encàrrecs comercials, així com bona part de les postals comercialitzades per Foto Luigi.
La seva fotografia vol ser un instant de la vida especialment significatiu. En l’obra de Climent Escobet, hi predomina el temps simbòlic, fa fotografies que no caduquen, perquè sempre reflecteixen situacions o sentiments de la realitat humana. L’excepció són les fotografies documentals i històriques, en què crea com a artista.
Aquesta humanitat que desitja i comunica és una constant en totes les fotografies de Climent Escobet, un tret bàsic de la seva obra i una expressió del món individual de l’artista.
Acostat al realisme poètic, mostra un to més intimista i simbòlic si ens referim als seus retrats, i és més convencional en les postals i en els reportatges.
Text de Xavier Pedrals, director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà
