Quan ja acabàvem la selecció de les fotografies per al llibre La vida en gris, de Josep Deseuras, la família del fotògraf va entrar a l’Arxiu Comarcal del Berguedà amb una sorpresa.
A l’Arxiu, hi ha dipositades 160.000 fotografies que va fer Deseuras sobretot els anys 50, 60 i 70 de la vida política, cultural i social de Berga. Però encara n’hi havia unes quantes que s’havien quedat a casa i no havien vist la llum.
La família portava a l’Arxiu una potent col·lecció de diapositives, que Deseuras havia fet paral·lela a les fotos. Pel que vam descobrir, a molts llocs, hi anava amb dues càmeres, i era habitual que retratés una escena amb el carret en blanc i negre i que, després, amb l’altra càmera, en fes la diapositiva en color.
La majoria d’aquestes diapositives són escenes familiars o paisatges naturals que Deseuras retratava pel gust de fer-ho. A la col·lecció, hi ha, per exemple, moltes imatges d’excursions i fins i tot algun auto-retrat, com el que publiquem més amunt. Però també hi ha grans esdeveniments berguedans: Patums, Elois, cavalcades de Reis…
Lamentablement, a diferència de les fotos, les diapositives no conserven una referència exacta del dia en què Deseuras les va disparar. Però, amb la informació que ofereixen les mateixes imatges, hem pogut fer càlculs aproximats.
Una —només una— d’aquestes diapositives ja va aparèixer al llibre La vida en gris, però la resta ens les vam guardar per fer aquest calendari. Són inèdites, retraten en color una època que sempre hem vist en blanc i negre, i de nou, ens expliquen com érem i com hem arribat a ser com som.
Segurament, aquestes fotos són el millor epíleg que podia tenir La vida en gris, i la forma definitiva de tancar l’Any Deseuras, l’any del centenari del seu naixement.
Gràcies a la feina de conservació de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, el llegat de Deseuras ha arribat fins al segle XXI.
I, gràcies a la generositat de la família, hem pogut fer una feina de divulgació imprescindible que Berga tenia pendent: la de posar llum a l’obra del millor fotògraf que ha tingut la ciutat.
Text de Marc Canturri i Xavi Rosiñol
