Jaume Huch i Guixer és un dels fotògrafs que ha marcat època a la ciutat de Berga. Les dues grans temàtiques de la seva obra són els retrats i les postals.
Les postals són sobretot de la ciutat de Berga i de l’entorn. I els retrats són els que centren aquest calendari del 2015 i l’exposició que l’acompanya.
Les fotografies que hi veureu evoquen les que es conserven a l’àlbum de casa de moltes famílies berguedanes i que alhora reflecteixen els gustos de l’època, la sensibilitat i coneixement de l’autor, i una magnífica realització.
Acompanya el calendari una exposició que amplia el nombre d’imatges i una mostra d’objectes, càmeres, anuncis i records de Jaume Huch i Guixer. Una ocasió única per recordar un dels grans fotògrafs berguedans.
Aquest vuitè calendari està en línia dels passats: fotografia històrica, en bona part d’autors coneguts,¸que el calendari s’ha ocupat de recuperar i posar en valor. D’altres han estat autèntiques descobertes perquè les fotos no havien estat vistes si no en part o en àmbits restringits. Sempre, les imatges han evocat als berguedans un passat que encara recordem i ens han fet reviure moments especials de la nostra història. En aquesta intenció ens mantenim.
Text de Xavier Pedrals i Costa, Director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà
Jaume Huch i Guixer va néixer a Berga el dia 30 de juliol de 1880. Va ser el catorzè fill, el benjamí, de Josep Huch i Bonet —un petit fabricant de teixits, conegut popular amb el sobrenom del Xamena— i de Josepa Guixer i Santacreu. L’any 1900, trobem la família domiciliada al número 2 del call Nou. El 1905, la seva residència consta ja al carrer de Pinsania, 13. El 1904, però, el jove Jaume Huch i Guixer ja s’ha establert als baixos del carrer dels Àngels, 10, nomenat llavors carrer del Golfo (des de 1925, i encara actualment, Cal Cisteller).
Després dels primers estudis a Berga, entrà al Seminari de Solsona, on estudià també el seu germà Ramon —el Dr. Ramon Huch i Guixer (1864-1927), autor del llibre Notes històriques de la ciutat de Berga—, amb qui es portaven setze anys i qui li obsequiaria la seva primera càmera fotogràfica de fusta, de campanya, amb la qual realitzaria els seus primers retrats abans del canvi de segle. Els més antics que conservem d’ell són, en efecte, de finals del segle dinou: els retrats del seu pares. Els clixés conservats, plaques de vidre ortocromàtiques de 13×18 cm, ens han permès poder obtenir unes reproduccions digitals directes dels negatius, que ara esdevenen, sens dubte, unes de les perles més importants de l’exposició a l’Arxiu Comarcal del Berguedà.
Gràcies al padró municipal de Berga de l’any 1895, hem pogut confirmar que aviat deixaria el Seminari, ja que a l’edat de catorze anys, Jaume Huch i Guixer es trasllada a Manresa, on va fer l’aprenentatge d’impressor a la Impremta Torra de la capital del Bages. Més tard, ja com a oficial, va incorpar-se als tallers gràfics de La Hormiga de Oro, de Barcelona, publicació d’ideologia carlina i catòlica fundada l’any 1884. D’aquesta època deu ser el retrat que va fer-li el fotògraf Esteve, de les Rambles de les Flors, 32, que reproduïm més amunt, i en què apareix amb bigoti.
Cal dir que, segons Josep Armengou, la seva tornada a Berga data del 1901 (Crònica menuda de la ciutat de Berga, pàg. 482). Citant la font de Ramon Obiols, mossèn Armengou escriu que Jaume Huch i Guixer —que havia fet teatre a Sant Andreu— va ser un dels primers actors que interpretaren el paper del Satan dels Pastorets de Serafí Pitarra, estrenats a Berga l’any 1900, i que a més “entrà al Foment Catòlic i donà l’impuls regenerador del teatre català a Berga”. La Berga de principis de segle acull, en efecte, un elenc important de joves aficionats a les arts escèniques, lletraferits i amants de la cultura. Jaume Huch i Guixer edità el periòdic El Cim d’Estela, a la redacció del qual hi havia el seu amic Ramon Vinyes. Més tard, també La comarca berguedana, entre d’altres.
El cas, però, com dèiem, és el 1904 quan consta ja com a impressor i fotògraf amb botiga. Tot i que podria dir-se que la seva primera galeria de llum natural va ser l’hort de casa seva —cal Xamena—, aviat s’instal·laria en unes golfes, amb molta lluminositat, a la casa número 7 del carrer de Mn. Comellas. Feia d’impressor al carrer del Golfo i al llarg del dia anava a retratar prop dels Quatre Cantons.
No va ser fins al 1913 —l’any que Vinyes marxà a Colòmbia— que va casar-se amb Dolors Casellas i Castellet, amb qui ja s’establiria definitivament al carrer dels Àngels, 9, on hi ha avui encara la llibreria i papereria de ca l’Huch. Fruit del seu matrimoni, en naixerien vuit fills, sis dels quals supervivents: Montserrat, Nati, Emília, Roser, Domènec i Dolors.
Una data clau, tal com va escriure Domènec Huch i Casellas, a la revista L’Erol —que li dedicà dos capítols de la Història Gràfica del Berguedà (núms. 6 i 7, 1983)— és la de l’any 1923, ja que es considera l’any de la renovació i adquisició d’un nou equip que li permet d’innovar i deixar d’utilizar la llum natural a l’estudi. És llavors quan es pot llegir a la porta de la botiga el rètol següent: “Fotografia Elètrica. Se retrata dia i vespre.” És amb una nova càmera de fusta de grans dimensions —cedida al Museu Comarcal de Berga per la família Huch— i l’equip d’arc voltaic, que va poder realitzar una gran producció fotogràfica. En aquest sentit, se l’ha considerat un pioner de la fotografia a casa nostra. I, al llarg de més de mig segle, Jaume Huch i Guixer va dur a terme la seva gran passió i vocació de retratista, deixant el testimoni d’instants primordials de la vida de les persones de Berga i el Berguedà: la infantesa, la primera comunió, el dia de Rams, Pasqua, els actors de La Passió, els administradors de Corpus, els nuvis, la família… Va saber, però, adaptar-se al pas del temps i al gust canviant de cada època, incorporant els nous estils artístics i els canvis estètics de cada moment, des dels seus inicis amb els retrats de figures de cos sencer i amb llum natural fins al primer pla, passant pels gustos més modernistes i els propis de l’art déco.
Al costat de la seva dedicació al retrat, cal fer esment de la fotografia de paisatge i de reportatge —que en alguns casos podem considerar “paisatges amb figures” —, que va conrear sobretot fins als any trenta. Són nombrosíssimes les postals que va editar amb fotografies de Berga i comarca, algunes de les quals col·leccionades en els llibrets de postals que duien el títol de “L’Excursionista berguedà”.
Al començament sobretot de la guerra civil, l’any 1936, va haver de fer la difícil tasca d’exercir de fotògraf a requiriment del Jutjat de Primera Instància, tal com vam deixar palès en la revista L’Erol, ja citada. A partir dels anys 30 i 40, els seus fills s’anirien incorporant a l’empresa familiar, dues filles dedicades a la impremta i les altres dues a la fotografia, fins que a partir dels anys 50 el seu fill Domènec l’anà succeint al capdavant del negoci.
Jaume Huch i Guixer va morir a Berga el dia 6 de desembre de 1961, a l’edat de 81 anys, després d’haver vist néixer el seu nét Jaume Huch i Camprubí, que avui signa aquesta ratlles. Va ser “un bon element, característic d’una època”, Mn. Armengou dixit. L’any 1983, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya l’incorporà a la Collecció Fotògrafs Catalans.
Text de Jaume Huch i Camprubí, editor, escriptor i nét de Jaume Huch i Guixer
Com cada any, l’edició del calendari també serveix per ensenyar les millors imatges del fotògraf encarregat d’il·lustrar el calendari de Berga a través d’una exposició. Aquest any, la mostra dedicada a Jaume Huch s’inaugurarà el dimarts 23 de desembre i es podrà visitar fins el dia 30 de gener de 2015 a l’Arxiu comarcal del Berguedà, al Pavelló de Suècia de Berga.
Cartell de la exposició
